Les empreses desconeixen la figura del gestor de la felicitat
Un 76,42 % de les empreses encara no compta amb la figura del gestor de la felicitat, segons l’informe
Basat en l’anàlisi de més de 530 empreses capdavanteres en conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la Fundación Vivofácil ha estudiat com encara no hi ha estratègies específiques per a promoure felicitat en l’àmbit laboral. Tot i que moltes persones públiques comparteixen experiències a fi de normalitzar la conversa sobre salut mental, set de cada deu empreses encara no reconeixen la necessitat d’un professional dedicat a la gestió de la felicitat en l’entorn laboral.
La formació en salut mental ha esdevingut una eina clau per a prevenir i detectar riscos; però la manca de la figura del gestor de la felicitat, un lloc de treball molt comú en empreses nord-americanes, limita les accions encaminades a normalitzar aquesta qüestió en l’àmbit laboral.
L’informe també destaca la importància de l’atenció integral personalitzada, els programes de benestar i salut, els plans de teletreball i altres iniciatives que impacten positivament en el benestar emocional dels empleats. Tot i l’adopció creixent de modalitats híbrides de treball i de programes de benestar físic i mental, la manca d’un gestor de la felicitat continua sent una bretxa significativa en la cultura empresarial.
La Fundación Vivofácil considera important la implementació d’aquesta figura, ja que té un paper significatiu en la reducció de l’estrès laboral, la millora de la seguretat psicològica i l’augment del rendiment laboral. La presència d’un gestor de la felicitat pot marcar la diferència en la qualitat de la vida laboral i contribuir a crear un ambient positiu en què els empleats se sentin valorats i motivats.
Què fa un gestor de la felicitat?
• Gestió del clima laboral: avalua i promou un ambient de treball saludable i motivador.
• Detecció de necessitats: identifica les necessitats emocionals dels empleats i proposa solucions.
• Desenvolupament de programes de benestar: dissenya i implementa programes que fomentin la salut mental i el benestar general.
• Facilitador de comunicació: actua com a intermediari per tal de millorar la comunicació interna i resoldre conflictes.
En quin departament treballa el gestor de la felicitat i què cal estudiar per a ser-ho?
Generalment, el gestor de la felicitat treballa al departament de Recursos Humans. Per bé que no hi ha una titulació específica per a aquesta figura, s’hi valoren habilitats en psicologia organitzacional, en recursos humans, coaching i gestió de persones.
Com es pot implementar la figura del gestor de la felicitat en una empresa?
• Reconeixement de la necessitat: avaluar la cultura empresarial i reconèixer la importància del benestar emocional.
• Definició del rol: establir les responsabilitats i les funcions específiques del gestor de la felicitat.
• Formació i contractació: buscar professionals amb habilitats interpersonals i amb formació en àrees relacionades.
• Desenvolupament de programes: implementar programes de benestar i salut mental en col·laboració amb el gestor de la felicitat.
• Mesurament de resultats: avaluar periòdicament l’eficàcia de les iniciatives implementades.
Capital Humano
3 d’abril inici de la Campanya de la Renda i Patrimoni 2023
La Campanya de la Renda i Patrimoni del 2023 començarà el pròxim 3 d’abril amb la presentació de les declaracions per Internet, d’acord amb el calendari del contribuent de l’Agència Tributària, i s’allargarà fins a l’1 de juliol de 2024.
Des del 7 de maig fins a l’1 de juliol de 2024, l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració del contribuent per telèfon (la sol·licitud de cita estarà disponible des del 29 d’abril fins al 28 de juny).
I des del 3 de juny fins a l’1 de juliol de 2024, l’Agència Tributària podrà confeccionar les declaracions als contribuents presencialment a les seves oficines (amb sol·licitud de cita des del 29 de maig fins al 28 de juny).
Entre les novetats que cal tenir en compte de cara a aquesta campanya destaca que tots els autònoms estaran obligats a fer la declaració de la renda l’any vinent, independentment dels ingressos que tinguin.
El Govern ha fixat l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF amb mitjans electrònics, «sempre que l’Administració tributària asseguri l’atenció personalitzada als contribuents que necessitin assistència per a tramitar la declaració amb aquests mitjans».
Aquesta precisió d’Hisenda té lloc després d’una sentència del Tribunal Suprem d’aquest mateix any que posava de manifest una «insuficiència normativa» en l’establiment dels mitjans electrònics com a únic canal per a la presentació de la declaració de l’IRPF.
Deduccions en habitatge
També s’estenen fins al 31 de desembre de 2024 totes les mesures destinades a les reformes que facilitin un consum d’energia més sostenible, ja sigui en cases particulars o en blocs de veïns. Aquestes ajudes permetran una deducció d’un 20 %, un 40 % o un 60 % en l’IRPF als qui impulsin aquestes actuacions a les seves propietats.
A més, en matèria d’habitatge destaca que els propietaris que redueixin el preu del lloguer en els nous contractes d’arrendament en zones tensionades que se signin a partir de l’1 de gener de 2024 tindran una deducció del 90 % en l’IRPF sobre el rendiment net.
Agència Europa Press
Gestha demana una reorganització d’Hisenda i de l’Agència Tributària per recaptar més diners
El sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, Gestha, estima que es podrien recaptar uns 6.200 milions d’euros anuals amb una reorganització profunda del departament que dirigeix María Jesús Montero i de l’Agència Tributària.
Segons Gestha, aquesta reorganització passa per permetre als tècnics d’Hisenda dur a terme auditories operatives per al control de la despesa pública i desplaçar l’objectiu de la comprovació i la recerca dels autònoms i les pimes cap a l’evasió de grans fortunes i multinacionals.
Els tècnics esperen que Montero executi en aquesta legislatura les reformes «ajornades tantes vegades» a l’Agència Tributària i a la Intervenció General de l’Estat a fi de millorar el control d’ingressos i despeses públics.
Gestha ha advertit que els objectius no s’assoliran si no es reforcen els mitjans i l’atribució de funcions als tècnics d’Hisenda sobre els quals pesa, principalment, l’assoliment de dos objectius: la reducció del volum de l’economia submergida i frau fiscal, i la millora del control d’eficàcia i eficiència de la despesa pública.
Amb aquesta finalitat, Gestha ha proposat algunes mesures per a millorar l’eficiència del control de la despesa, entre les quals destacarien el reforç de la IGAE per tal de garantir la transparència i l’eficàcia del control de la despesa pública o l’establiment d’un règim d’exigència de responsabilitats al gestor de la despesa i de l’òrgan de control que eviti dispendis, despeses innecessàries o la inversió en infraestructures poc eficients.
Quant a la lluita contra el frau, els tècnics proposen avaluar l’economia submergida a Espanya i que les Corts Generals controlin els resultats de la reducció d’aquestes taxes; equiparar la plantilla de l’Agència Estatal Tributària a la mitjana dels països europeus i crear un cos tècnic superior d’Hisenda a fi d’augmentar l’eficàcia en la prevenció i la reducció del frau i del control del dèficit públic.
S’estima que l’economia submergida espanyola oscil·la entre els 230.000 i els 240.000 milions, atès que el 2021 va assolir el 16,9 % del PIB, enfront del 14 % de mitjana ponderada de la UE.
Agència Europa Press
Primera sentència a Espanya que impedeix l’acomiadament per incapacitat permanent
El jutjat social núm. 2 de Vigo ha dictat la primera sentència a Espanya que aplica la doctrina de la justícia europea i impedeix acomiadar de manera automàtica els treballadors en situació d’incapacitat permanent total, per bé que l’Estatut dels Treballadors ho permeti.
Aquesta sentència es basa en la sentència del TJUE amb què resol una qüestió plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, segons la qual una empresa no pot acomiadar un treballador amb aquesta incapacitat sense fer abans els ajustos que li permetin conservar la feina.
El TSJ de les Illes Balears va preguntar al TJUE si l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament automàtic de treballadors amb discapacitat incapacitant, era contrari a la normativa europea i al dret a la igualtat, i si, en aquests casos, l’acomiadament es podia considerar nul o improcedent.
Javier de Cominges, l’advocat que ha aconseguit la resolució favorable al treballador, ha comentat que és «un avenç abismal en la protecció del dret al treball de les persones amb discapacitat. S’anul·la un article de la nostra llei perquè es considera que va en contra de la integració de la discapacitat».
La mateixa sentència precisa que «s’estan removent els fonaments de la nostra regulació de seguretat social», afegeix de Cominges. «S’obliga l’empresa, abans de l’extinció del vincle laboral, a reubicar el treballador en un altre lloc compatible amb les seves malalties, tret que aquests ajustos suposin una càrrega excessiva».
«Això impedirà que aquestes persones deixin de cotitzar a la Seguretat Social i es vegi perjudicada la seva futura jubilació», denuncia l’advocat.
Consell General de l’Advocacia Espanyola